jueves, 2 de enero de 2014



La vida es una cadena de cambios.

En 2006 empecé con los blogs con el "Too much strong ma non troppo per te" y tuve la oportunidad de conocer a una maravillosa comunidad bloguera. Con ell@s hemos creado proyectos como el de las Histories Veïnals e incluso hemos celebrado éxitos, fracasos o simplemente porque sí, que nosotros lo valemos.

En plena efervescencia bloguera abrimos la Panxa, dedicado a una de mis pasiones, la comida (especialmente la repostería y el chocolate). 

Tras varios retoques vitales, 20 kilos menos y muchos otros proyectos en los que centrarme, ha llegado el momento de bajar el telón a la Panxa. Un proyecto que pudo ser, que fue y que podría haber sido. Pero el día solo tiene 24h y debemos decidir donde invertimos cada una de estas.

Disfrutad de lo que hacéis, del ahora y recordad que en la vida todo depende de una cosa: vuestra actitud. Y ésta, con un poquito de chocolate, mejora mucho.

¡A vuestra salud!

viernes, 1 de abril de 2011

A taula: Pescado al vapor con gengibre


Esta es una receta bastante fácil, sana y rápida de hacer.

Coger un gengibre de unos 5 cm de diámetro, una dorada (o similar), verduritas de temporada, soja y un puñado de edamames.

Limpiar y cortar la verdura de temporada. Hacer unos cortes en el pescado (limpio de tripas y escamas). Cortar láminas finas de gengibre (tantas como cortes en el pescado + 2/3 para ponerlo en el espacio de las tripas).

Poner en la vaporera el pescado y las verduras de temporada. Dejar 10/15 min.

Rayar el resto del gengibre. En una paella, poner dos cucharadas de aceite y calentar. Añadirle el gengibre y, cuando se  haga un poco, añadir 4 cucharadas de soja.

Emplatar el pescado y las verduras. Echar por encima la salsa de soja y gengibre.

¡Un sabor bastante sorprendente!

PD: Los edamames son para picar algo mientras se prepara el plato. Para ello, hervir agua y añadir una vaporera con los edamames 5 min. Ready to serve!

martes, 15 de marzo de 2011

¡Échale sal!


Esta receta, de origen napolitano (o era siciliano? bueno, por allí....) es muy sencilla pero marca su puntito en las comidas.

Se trata de coger una rama de romero y separar las flores y las hojas para pasarlas por el mortero de especias hasta conseguir una especie de pasta. A continuación se raya la piel de un limón y la de una naranja con un rayador fino. Una vez hecho esto se mezcla la rayadura de los cítricos con la pasta de romero. Una vez que esté bien mezclado se mezcla con 300 gr de sal marina fina. Dejar "secar" durante al menos 1 hora y podéis conservar esta sal durante 1 mes.

Esta sal se puede emplear para hacer carne y pescado a la plancha o al horno, dándole un "toque" bastante curioso y sabrosón.

Otra opción es servir la sal con un poco de aceite y unos trozitos de pan de molde para que los comensales puedan "mojarla". Senzillo y efectivo.

¡Échale sal bambino!

martes, 22 de febrero de 2011

En los fogones

"Unir dos texturas, dos colores, dos sabores
es un maridaje complejo que requiere
dos buenos ingredientes"

Todos acabamos siendo chefs de nuestra vida y sommeliers en la de los demás.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Recomanacions per augmentar el colesterol: Cafeteria Clares


Situada al carrer Bruc 162, davant la casa de les Punxes, hi ha una cafeteria d'estil francés molt acollidora.

Amb una decoració de fusta en tons clars i blancs, el mostrador ens rep amb pots amb muffins, croissants, mini madalenes i altres dolços no recomanats pels dietistes.

Malgrat això, també s'hi poden demanar deliciosos mini entrepans, vins de qualitat mitjaneta, champagne, cafés i altres productes menys calòrics.

Si hi aneu al migdia podeu trobar menú per 9,25€. Val a dir que la cambrera que em va tocar va ser una mica desagradable, però ha estat la primera vegada que el servei no ha estat atent i educat (un mal dia el té tothom). Això sí, si aneu a dinar, recomano que agafeu taula al local que tenen a Bruc 164. Més ample i còmode per a dinar.

Aquest cop no us puc donar opinió sobre el xocol·lata o les pastes (la dieta m'ho impedeix), però dir que l'entrepà de pernil amb pa de xapata estava deliciós. El cafè no és el millor de la ciutat, però ara que el prenc sense sucre, dir que és correcte.

En definitiva, una cafeteria ideal per anar-hi en parella o petit comité, disfrutar d'un ambient tranquil i càlid, un servei atent (excepte si hi vas a dinar), riure en converses tranquiles i sentir com les mini madalenes i els muffins de xocol·lata et criden des dels pots: Alliberam, si us plau, alliberam!!!!


miércoles, 20 de octubre de 2010

De dieta: Restaurant Arc Iris


Al carrer Roger de Flor 216, cantonada amb Diagonal, trobareu una antiga vaqueria que porta 26 donant servei com a restaurant vegetarià.

De dilluns a divendres podeu degustar 3 plats+postre per 9 euros. Els dissabtes, per 9,50€.

El restaurant és petit però acollidor, amb una decoració en blanc que transmet serenor i tranquil·litat. No acostuma a ser molt sorollós i, disposa d'un segon piset des d'on pots gaudir de certa intimitat.

Els gestors del restaurant són dos homes de tracte agradable que et tracten no com un client, més aviat com un convidat a dinar a casa seva. Aquest tracte contribueix a l'ambient tranquil del restaurant i et convida a tornar-hi.

Destacar una singularitat del restaurant. Si vens sol o acompanyat i les taules estan ocupades, heu de saber que sereu convidats a compartir taula amb gent que tingui seients lliures a la seva. Altra opció és esperar un ratet a que la ràpida rotació de clients en deixi una debuida. No ho he provat mai, però sí que ho he vist fer i he de confessar que no hi ha gaire voluntat integradora, és a dir, comparteixes taula però no conversa ni fas cap coneixença.

Respecte al menjar, les racions són justes però adequades. M'encanta el cuscus de blat i també recomano les seves cremes.

Això sí, no és un restaurant per anar-hi cada dia, ja que el menú és una miqueta repetitiu cada setmana, amb poca variació de plats d'un dia per l'altre. A més, oblideu-vos de fer sobretaula, ja que quan hi ha cua de clients esperant alguns dels cambrers té molta pressa per recollir-te els coberts.

En definitiva, ningú és perfecte, però és un bon lloc per anar a dinar sà.

lunes, 15 de junio de 2009

Recomanacions per a augmentar el colesterol: Kynoto Sushi Bar


Som conscients de que arriba la temporada de platja i que potser seria bo una recomanació que no augmentés gaire el "mitxelí" de la felicitat.
La recomanació d'avui és el Kynoto Sushi Bar. A la ciutat n'hi han dos, un al carrer Correu Vell 8 i l'altre al carrer Paris 183, al costat del Opium. Jo parlaré del de Correu Vell, a Ciutat Vella, que crea un ambient íntim.
En el Kynoto podreu disfrutar de menjar japonés (sushi, maki, sashimi, gnozas, amanides d'algues, etc.). El peix és de qualitat i el servei molt bo. ET fan sentir com a casa i si tens dubtes de què és això de la carta, t'ho expliquen al detall. A més estan preocupats per la difusió culinària japonesa, com demostra que abans de donar coberts a la gent que no sap fer servir els bastonets, els animen a fer servir bastonets amb molla per a principiants.
Si voleu degustar diferents especialitats de sushi, el Kynoto ofereix taules que combinen diferents peces.
Una bona opció si aneu en parella és agafar una ensala d'algues (per persona) i compartir una taula de sushi (a mi m'agrada la Kynoto Moriawase).
I finalment arribem als postres!
Si esteu tips de menjar sa i necessiteu una ingestió de calories, els niguiris de xocol·lata i les trufes de te són dos postres boníssims! El contrast del te amb la xocol·lata negra de les trufes és exquissit i et fa ganes d'engolir una dotzena. Els niguiris són sol per als amants de la xocol·lata, aquelles persones que no els hi importa menjar un postre que combina xocol·lata amb més xocol·lata.
Si voleu descobrir el Kynoto, el millor és que truqueu per a reservar i que estigueu disposats a un cost mig de 30€ per persona.